Si senyors! Ja ha passat un any!! Ara fa dotze mesos vaig decidir que calia buscar un repte personal important. Un repte que comportés disciplina, esforç, superació, patiment, i il.lusió. Va ser llavors quan el poder aconseguir finalitzar una Marató em va semblar el gran repte. Faltaven 3 mesos i la meva inactivitat física dels darrers 20 anys ho feien prou complicat com per a poder ser l'element motivador que requeria. Doncs crec que el repte ja ens ha quedat curt!! Després de Sant Silvestre Barcelonesa, Mitja marató de Terrassa, Maratest de Badalona, Marató de Barcelona, Cursa de Bombers, Cursa Maquinista, Cursa de muntanya Collserola, Mitja marató Sant Cugat, Cros popular de Sants, Marató de València i Fenexy Night Race Vilanova podem treure vàries conclusions.
La primera, que això m'agrada! La segona, he de ser més selectiu per no fer patir excessivament les meves extremitats. Tercera, buscar objectius més ambiciosos.
Us he de dir que no m'agrada la lluita contra el temps. Curiós, no? M'agrada la lluita contra mi, contra la ment, contra la solitud, contra el dolor... òstia que potser estic malalt!! Les curses són el gran instrument de mesura del nivell assolit i entrenaments obligatoris però cada vegada més intento buscar curses que puguin reunir les lluites personals que més m'agraden. Les Maratons són les que reuneixen aquesta èpica i encara tinc molt recorregut, però ja n'he guanyat dues (als meus fills els dic que guanya qui arriba!). Crec doncs que a partir d'ara les Maratons pujaran a la categoria de curses per a mesurar el nivell, que encara ha de millorar molt, i entrenaments obligatoris per als nous reptes. Però necessito trobar una cursa que substitueixi a la Marató com a gran repte del 2013. I la tinc! L'any passat em vaig precipitar volent incloure una Ultramarató en el calendari. Vaig abandonar amb uns peus llagats, sagnant, i ungles ennegrides al kilòmetre 70 a les 3.00 de la matinada. Aquest any l'he de guanyar!!! perque us recordo que hi ha curses que tothom qui arriba GUANYA. Aquesta cursa és la Isostar Desert Marathon. Més de 120 kilòmetres pel desert de Los Monegros al mes de juliol en 36 hores de temps màxim i en autosuficiència (això implica dur una motxilla amb tot el material i aliments necesaris per a tota la travessa). L'any passat vaig "gaudir" de la duresa d'aquesta proba. Solitud, lluita contra un mateix, patiment, dolor, gana, llagues,etc...El cronòmetre era el menys important. Arribar era guanyar!
Els que podeu pensar que aquesta cursa és massa dura i excessiva us he de dir que com a premi, el primer classificat té garantit un dorsal a la Marathon des Sables (Marató de les Arenes). Aquesta és l'autèntica proba reina de la duresa i autosuficiència que se celebra al desert del Sahara. Ja n'anirem parlant. Només us dic que entenc, admiro i envejo a tots els valents que han pogut participar-hi. De moment anem fent kilòmetres; per Sant Cugat, Cerdanyola i Collserola; i anem sumant experiència i Maratons. Només així com un Esparver més de la Serra de Collserola puc mirar d'arribar algun dia fins al Sàhara!!
Un nou any comença, un nou repte a assolir. Que tots tingueu un molt bon any 2013 i que tots els vostres desitjos es facin realitat. Demaneu la lluna!! Que la lluna anirà venint!!
