dimecres, 27 de març del 2013

Emoció, Il·lusió i finalment a refer-ho tot!

Poques emocions he viscut que pugui equiparar a la de creuar la línia d'arribada d'una Marató. Com en altres situacions, el primer cop es recorda amb especial carinyo (o no), però el plaer existeix  totes les ocasions. Ara fa pocs dies vaig completar la meva tercera Marató. La primera vegada que ho aconsegueixo en menys de 4 hores. Tal i com reclamava al post anterior vaig tenir una cursa perfecte! Cap altre preocupació que mantenir els ritmes programats i hidratar-me correctament. Quins últims metres! Quines ganes de plorar! (la fatiga i recordar els mesos de preparació ajuden molt). Ganes de plorar que s'accentuen al veure els membres de la Creu Roja fent esforços impressionants per intentar reanimar a un corredor estès a pocs metres de l'arribada i intuir que la cosa no sembla que vagi gens bé. Us ben asseguro que és una imatge que costa esborrar i que enterboleix qualsevol voluntat de celebrar la fita assolida. Però no hi podem fer res i cal mirar endavant.  Descansi en pau.
Una de les característiques d'aquesta Marató per a mi és la vessant popular i humana combinada amb professionalització. Tant de voluntaris com dels milers d'anònims que t'esperonen durant tot el recorregut. I a Barcelona n'hi ha, i molts! Només els que l'hem correguda sabem com són de valuosos i necessaris tots els crits, ànims i fins i tot queixes d'algú que et retreu que t'aturis quan estas a prop del kilòmetre 37!
Aquesta EMOCIÓ es transforma en IL·LUSIÓ al finalitzar la cursa. Il·lusió pel següent repte. Els que heu seguit el blog des de l'inici sabeu que aquest repte del 2013  havia de ser l'Ultramarató Desèrtica dels Monegros. Doncs fa 48 hores es va fer públic que no se celebraria l'edició del 2013 per falta de patrocini. Tota la temporada esperant, i planificant amb aquest repte al cap. Doncs a REFER-HO TOT. Ja porto hores pensant i començo a veure nous reptes motivadors. Tinc massa poc temps per poder arribar a altres competicions com COSTA BRAVA XTREM o ULTRA TRAIL BARCELONA.  Per tant d'aquí a l'estiu ens centrarem en curses de 10.000. Objectiu millorar la velocitat per a traslladar la millora a les Mitjes Maratons i Maratons futures i repte baixar dels 40 minuts. Més endavant, ja veurem. Matagalls-Montserrat, Behobia-Sant Sebastian,  Campionat de Catalunya de Mitja Marató,etc...dependrà d'obtenir dorsal, temps que assolim i agenda. Cal seguir progressió, cal seguir millorant. Recordeu quin és el gran repte abans del 2015.  No m'oblido ni re-plantejo, només re-planifico per assegurar millor que hi arribo.

Senyores i senyors, propera parada CURSA BOMBERS! Sí, soc un dels afortunats que té dorsal! Una de les curses més distretes i ràpides del calendari. Serà el punt de partida per veure com de lluny estem dels 40. Mentretant m'hauré de conformar veient les cròniques de La Marathon des Sables per televisió.......de moment.

dilluns, 11 de març del 2013

Si no són naps són cols!!!!!

Senyores i senyors ja arriba l'esdeveniment esportiu personal de l'any! La Marató de la pròpia ciutat! I quina Marató!! Recordo l'ambientàs de l'any passat!! Tots els grups, famílies, compatriotes, col·locats al llarg de tot el recorregut! Els Francesos, els Holandesos, els Alemanys, Els Polonesos... Quina sensació poder còrrer entre tanta afició i banderes de tots els països! L'any passat va ser la meva primera Marató, enguany serà la meva tercera. Pel camí, Mitjes Maratons (Sant Cugat, Sitges, Granollers, Barcelona,... i un bon grapat de curses de 10 kms. I en totes aquestes curses un denominador comú...SI NO HAN ESTAT NAPS HAN ESTAT COLS!! Què difícil és tenir una cursa perfecte!! Quan dic una cursa perfecte em refereixo a una cursa on només es tracti de lluitar contra les teves cames. Recordo quan començava a còrrer i veia als companys de cursa preparant-se meticulosament a la sortida, escalfant, revisant material, bebent, etc... i jo que pensava que eren massa exagerats!! Senyores i senyors en una Marató qualsevol petit detall pot fer-te la murga!! Mai a la vida hagués imaginat fer tantes proves amb els mitjons!!!!! Quan et penses que fent tests amb les bambes i els mitjons, plantilles i compeeds ja tens el tema llagues solucionat, apareix el fregament de mugrons. Quan et fixes més a la següent cursa i busques una bona samarreta tècnica i t'untes força amb vaselina, t'escalden els pantalons. Doncs afegim vaselina a l'entrecuix!! El material que no dóna  problemes en curses de 10kms o Mitjes Maratons pot donar-los en una Marató!!! No ho oblideu!! A la Marató de València uns pantalons que no m'havien donat cap problema abans a altres curses, em van provocar una insuportable molèstia a partir del km 30. El mateix em va passar amb les proteccions anti llagues als peus tant efectives a les Mitjes Maratons. Quin mal!! I que frustrant és sentir-te bé físicament però tenir un dolor als peus i al meluc a cada impacte del peu a terra! ës per això que us dic que tots els detalls són importants!! Eviteu la fibra els dies abans!! Si utilitzeu gels o gominoles no oblideu de beure mentre ho preneu!! També he hagut de patir algun mal de ventre!! Els problemes gastrointestinals també poden aparèixer i fer més difícil la cursa. En definitiva on abans trigava 20 minuts per a preparar-me ara necessito una hora!! No subestimo gens els experts i escolto qualsevol consell!! Des de vigilar alimentació els dies abans, anar amb molt de compte amb l'esmorzar del mateix dia, material testejat en tirades llargues, cuidar els peus amb cremes anti-ampolles, mitjons com Déu mana i algun compeed a la zona que ja conec que m'és més propensa a sortir-ne, vaselina a entrecuix, natges, i mugrons, pantalons ben amples i sense pressió, cuidar la hidratació dies i hores abans, i per descomptat hidratar correctament durant el recorregut vigilant l'efecte intestinal dels gels energètics. Potser sóc un freaky, però us asseguro que és molt millor ser un freaky, que un freaky escaldat, amb ampolles als peus, i mugrons completament ensangonats. Ànims a tots els que participareu a la Marató i a banda de vigilar tots els efectes que us he comentat, hi ha el més perillós de tots: CREA ADDICCIÓ!!!!!! Ens veiem a l'arribada!! I recordeu el que els dic als meus fills TOTHOM QUI ARRIBA GUANYA, només es tracta de saber l'ordre!

Salut!