Quin drama! Les Tosimoko! Al bell mig de l'arxipèlag de les M'Al Al Ties. Dos dies de repòs,sense anar a treballar, descansant i sense cap mena de possibilitat de preparar cap dels reptes esportius de les properes setmanes. Tots passem per aquest arxipèlag alguna vegada. I, de fet, les Tosimoko són el destí més habitual de totes les illes que el formen. Tot i els dies de repòs, i el fet de no anar a la feina, les Tosimoko no són el millor destí per a uns dies de vacances. Només arribar a l'aeroport de Malgola (la capital), ja comences a veure per on aniran els trets. Per molts cops que les visites, els guies pesats t'obliguen sempre a visitar els mateixos llocs i a contractar les mateixes excursions. De Malgola enfilem cap a Sinou City. Allà ens trobem amb les típiques congestions de la sortida de la capital cap a la zona dels resorts. A mesura que ens allunyem de Malgola cap al sud, cada cop són més visibles els poblats dels To's i dels Mok's, els habitants nadius que són els que donen el nom a les illes. A l'arribada a la vila de Sinou ja es veuen les característiques estructures de color verdós, ben arreplegades, cada cop més juntes. Quan sembla que no n'hi poden haver més, allà apareixen. Tots els que hi heu estat coneixeu bé a què em refereixo.
I en aquesta situació, jo no em trec del cap ni la Mitja Marató de Barcelona que tinc d'aquí pocs dies, ni la Marató d'un mes més tard. Quina pèrdua de temps! Si tot allò ja m'ho conec. Què collons hi faig jo allà! I a les nits!?, Si si, tant sí com no, a veure l'ambient de la zona de copes de Febraville, i a tastar els típics combinats Muksan, Jilo kat Il, o Inistown. A mi ja em cansa, què voleu que us digui. No volia allargar gens la meva estada, i em feia por que m'obliguéssin a anar més cap al sud, cap a Poul Mo. Per sort ho vaig evitar. L'última vegada que vaig visitar Poul Mo vaig haver d'estar més d'una setmana per sortir de la zona plena de bassals d'aigua que es poden generar depenent de l'època de l'any.
Vaig tenir força sort. Només han estat un parell de dies, i el jet lag posterior. Encara em ressonen al cap els tambors dels To's que no pares de sentir durant tota l'estada. Encara sembla que els sento mentre escric. Espero i desitjo que no hi hagueu d'anar mai, i que si no hi ha més remei, l'estada sigui el més curta possible.
Jo ara tinc pocs dies per a intentar un miracle. Fer un retorn a les curses amb un cert nivell, i preparar en un mes la propera Marató. Ja serà la quarta. La grip m'ha jugat una mala passada aquests dies. Per sort pocs dies de baixa, però el físic se'n ressenteix, i el psíquic també. Ja us diré com em va el proper diumenge. L'any passat vaig aconseguir el meu millor temps en mitja marató en aquesta prova. Espero no allunyar-me molt d'aquell temps però no puc adormir-me.
SALUT!!
