Visca la Resistència!! En molts aspectes i en molts àmbits, però també en la tipologia de cursa que més m'agrada. Potser el vocabulari esta un xic influenciat per la situació del País, o potser perquè estic llegint VICTUS, però és la paraula que he d'utilitzar. Els que seguiu el Blog sabeu que la meva intenció era intentar millorar molt els meus registres en les curses de 10 kilòmetres. Doncs intent fallit! Serà molt difícil. I crec que he trobat la causa principal: Falta de motivació. No he estat capaç de mantenir el rigor i la constància en el pla d'entrenament. La feina ha col·laborat, el tenir un nou membre a la família pot haver influit, però en honor a la veritat he de reconèixer que la meva falta de voluntat ha estat determinant. No estic preparant cap Marató, ni cap Desèrtica (com hagués hagut de ser), ni cap prova mítica; simplement lluitar contra el crono. Doncs ja ho intuïa, però ara estic segur...no m'agrada gens. I així és molt difícil fer els sacrificis necessaris per millorar. És per això que espero tenir pitrall per la Matagalls-Montserrat, i començar a preparar l'any vinent amb les Mitjes Maratons. Un any vinent que em re-plantejaré. Ja us mantindré informats, però només us dic que la Marató de Barcelona serà part del programa de preparació, i que un nou projecte m'il·lusiona. La Matagalls seria un bon test per veure'n la viabilitat. La clau: LA RESISTÈNCIA! Proves on qui arriba guanya, com sempre us insisteixo.
Darrerament la Cursa de Bombers, i Els Deu Blaus de Gràcia (Molt recomanable a qui li agradi còrrer sense aglomeracions i excel·lent organització) m'han fet veure el que us deia. Vaig fer millor temps en els primers 10.000 de la Mitja Marató de Barcelona!!! Ara a participar a la primera edició de la Cursa de la Guàrdia Urbana de Barcelona i la tan entranyable per a mi Cursa de La Maquinista. Després esperar que el sorteig de la Matagalls em sigui favorable. I ja tindrem motivació!!
La meva motivació està en la Resistència, sempre ho ha estat i en l'esport també. En els temps que corren, mira que n'arriba a ser de necessària. Quines notícies més cansines!! La veritat és que començo a estar fins els collons de tots els Pendons Vermells (els qui heu llegit VICTUS ja m'enteneu). No m'estranya que a Catalunya cada cop hi hagi més maratonians, ultra-fondistes, etc... Som experts en resistir i aguantar. Com sinó podem mantenir la serenor davant el Duc de Wert, la Virreina De Llanos, en Felipó VI i tota la parentela? I no ens agrada anar ràpid. La velocitat no és el nostre fort, oi? Tot ben pensat, meditat, sense pressa, mica en mica, i sense còrrer. Aguantant i aguantant i aguantant. Resistint i resistint i resistint. Com una gran cursa d'ultra fons que no s'acaba mai. Realment només en un país com el nostre pot sorgir un personatge com en Kilian!!Per acabar amb la metàfora us recordaré el que sempre reitero que dic als meus fills. Hi ho he dit més amunt. Hi ha curses on no cal ser el primer, només cal arribar per guanyar. Portem 300 anys de cursa, i encara no hem arribat. No importa que no serem els primers, però caldrà arribar per guanyar.
