Les meves tesis conspiratives o no del vol MH370

No puc evitar donar-li voltes. És com quan algú t'explica un enigma o prova de capacitat lògica i t'obsesiones a pensar-hi fins a trovar alguna explicació. Quina explicació possible hi ha per a que un avió comercial perdi contacte amb controladors, es desviï 180 graus, i voli més de 7 hores fins que s'acava el combustible, caigui al mar, no es trobi, i sense tenir cap prova, es certifiqui la mort de tots els passatgers.
Jo em resisteixo a patir una crisi de fe tecnològica. I també em resisteixo a patir una crisi de fe en mesures anti-terroristes. En primer lloc en ple segle XXI em resisteixo a creure que no hi hagi més informació que la que ens donen. I en segon lloc: Pot un avió perdre contacte i volar set hores incomunicat sense que cap avió militar el busqui per interceptar-lo per evitar un atemptat a les torres Petronas a l'estil de l'11-S? Com dic en els meus perfils, la vida és un conjunt de petites però trascendents sincronies. Molt probablement estiguem davant d'un d'aquests casos. Igual que com va passar amb el Titanic, no hi ha una única causa que pugui explicar catàstrofes d'aquesta magnitud. Deixa de funcionar una cosa el mateix dia que el que ho ha de comprovar està malalt, i coincideix amb unes condicions atmosfèriques perfectes per a la desgràcia, etc...Però hi ha coses que a mi em sorprenen d'aquest cas.
1-Un segrest anònim, sense reinvindicar, incomunicat, ...què collons en treuen els segrestadors? Desvien l'avió mar endins a zones deshabitades sense aeroports? Fins quedar-se sense combustible?Després recuperaré aquest fil.
2-Suïcidi del pilot? Perquè ho allarga tant? Posats a matar més de 300 persones, per què no fer-ho més dramàtic i caure sobre zones habitades? He de desplaçar-me tants milers de kilòmetres mar endins? I el co-pilot? I la tripulació de cabina? Ningú nota que s'està allargant el viatge en excés, o que no hi ha comunicació?
3-Conjunt de fallades mecàniques? Entenc que alguna avaria incomuniqui l'avió, o fins i tot que provoqui la mort en vol de tot el passatge, però el pilot queda viu, i no pensa en res més que volar durant set hores en direcció contrària, no busca cap aeroport, no busca alçada baixa per buscar cobertura de mòbil? Tot el contrari! Decideix incomunicar-se més? Potser es van morir tots alhora com el cas de l'avió grec que s'estavella amb tots els tripulants i passatgers morts a bord? I l'últim acte de consciència del pilot és posar rumb a l'única zona que sap que està menys poblada per evitar víctimes a zones habitades. Això seria possible, i verosímil. Però un avió volant en línia recta sense que ningú el piloti, no és detectat durant set hores?! Cap autoritat de forces de seguretat dels països de la zona es preocupa? No envien immediatament avions de reconeixement? No sol·liciten contacte visual als avions propers a l'últim contacte? Tenim una possible conjunció de fets. Un conjunt d'avaries (potser provocades per incendi) incomuniquen avió i provoquen una despressurització sobtada que provoca la mort en segons a tothom. El pilot, veient que no pot comunicar-se i té pocs segons per a una mort segura, decideix virar 180 graus per a portar el vol fantasma fins el no-res per evitar impactar en zones poblades tot intentant alhora disminuir alçada buscant desesperadament cobertura de mòbil. Mentrestant les autoritats flipen perdent contacte amb avió, i passen olímpicament perquè aquell dia el cap fa festa i tots han aprofitat per fer una timba de pòker a la central. A més Malasia no té cap protocol per aquests casos, o el dia abans un controlador va fer una conyeta dient que un avió havia desaparegut espantant a tot déu amb la broma i aquell dia ningú se'l va creure.
4-O bé....(atenció que comença película d'en Seagal)...Les autoritats saben perfectament el que ha succeït (i no ho poden/volen dir però poden certificar que s'ha estavellat i no hi ha supervivents), la tripulació va ser conscient del que succeïa, ja sigui per un segrest, o per voluntat pròpia. En cas de segrest, no volien reinvindicar res. Només volien l'avió, algú, o alguna cosa de dins l'avió. El fan virar, volar d'incògnit a baixa alçada o cobrint-se amb altres avions (operació d'una perícia de nassos) tot buscant un aeroport o aeròdrom perdut enmig d'alguna illeta de l'índic. Les autoritats buscant com boges, o fins i tot perseguint l'avió sense informar a la opinió pública (no es pot saber què collons hi ha a l'avió que tant volen els terroristes que l'han segrestat). Finalment per voluntat pròpia. I aquesta tesi la vaig pensar abans de llegir que hi ha un brot d'èbola a l'Àfrica. Què passaria si es descobreix entre el passatge d'un avió que viatja a una de les zones més poblades del planeta un infectat per èbola? El deixem aterrar? A on? Amb quin protocol? I si no és un infectat sinó que són més? I si no es èbola?
Senyors!! Ja veieu el que em passa quan no puc sortir a còrrer per culpa del genoll! Espero poder millorar el dolor i poder tornar a la cordura! Necessito tornar a còrrer amb normalitat! Sinó.....a fer guions per a directors novells que busquin fer pelis d'en Seagal o Bruce Willis amb la "Jungla en el cielo".

La meva estada a les Illes Tosimoko

Quin drama! Les Tosimoko! Al bell mig de l'arxipèlag de les M'Al Al Ties. Dos dies de repòs,sense anar a treballar, descansant i sense cap mena de possibilitat de preparar cap dels reptes esportius de les properes setmanes. Tots passem per aquest arxipèlag alguna vegada. I, de fet, les Tosimoko són el destí més habitual de totes les illes que el formen. Tot i els dies de repòs, i el fet de no anar a la feina, les Tosimoko no són el millor destí per a uns dies de vacances. Només arribar a l'aeroport de Malgola (la capital), ja comences a veure per on aniran els trets. Per molts cops que les visites, els guies pesats t'obliguen sempre a visitar els mateixos llocs i a contractar les mateixes excursions. De Malgola enfilem cap a Sinou City. Allà ens trobem amb les típiques congestions de la sortida de la capital cap a la zona dels resorts. A mesura que ens allunyem de Malgola cap al sud, cada cop són més visibles els poblats dels To's i dels Mok's, els habitants nadius que són els que donen el nom a les illes. A l'arribada a la vila de Sinou ja es veuen les característiques estructures de color verdós, ben arreplegades, cada cop més juntes. Quan sembla que no n'hi poden haver més, allà apareixen. Tots els que hi heu estat coneixeu bé a què em refereixo.
I en aquesta situació, jo no em trec del cap ni la Mitja Marató de Barcelona que tinc d'aquí pocs dies, ni la Marató d'un mes més tard. Quina pèrdua de temps! Si tot allò ja m'ho conec. Què collons hi faig jo allà! I a les nits!?, Si si, tant sí com no, a veure l'ambient de la zona de copes de Febraville, i a tastar els típics combinats Muksan, Jilo kat Il, o Inistown. A mi ja em cansa, què voleu que us digui. No volia allargar gens la meva estada, i em feia por que m'obliguéssin a anar més cap al sud, cap a Poul Mo. Per sort ho vaig evitar. L'última vegada que vaig visitar Poul Mo vaig haver d'estar més d'una setmana per sortir de la zona plena de bassals d'aigua que es poden generar depenent de l'època de l'any.
Vaig tenir força sort. Només han estat un parell de dies, i el jet lag posterior. Encara em ressonen al cap els tambors dels To's que no pares de sentir durant tota l'estada. Encara sembla que els sento mentre escric. Espero i desitjo que no hi hagueu d'anar mai, i que si no hi ha més remei, l'estada sigui el més curta possible.
Jo ara tinc pocs dies per a intentar un miracle. Fer un retorn a les curses amb un cert nivell, i preparar en un mes la propera Marató. Ja serà la quarta. La grip m'ha jugat una mala passada aquests dies. Per sort pocs dies de baixa, però el físic se'n ressenteix, i el psíquic també. Ja us diré com em va el proper diumenge. L'any passat vaig aconseguir el meu millor temps en mitja marató en aquesta prova. Espero no allunyar-me molt d'aquell temps però no puc adormir-me.

SALUT!!