Ja hi tornem a ser! Molt bon any a tots!

Ja hi tornem a ser! Un any que s'acaba, i un nou any que comença! A nivell personal s'acaba un any que m'ha dut un nou membre a la família, i que veient el resultat, no puc titllar gens d'any dolent. Estem tots bé, estem tots junts, i la crisi no ens ha afectat de forma severa com a altres famílies, així doncs: "virgencita, virgencita, que me quede como estoy!" com diuen els de parla hispana. Que l'any que comença sigui igual de bo o un xic millor posats a demanar, i que ens mantingui a tots junts, sans, i viables econòmicament!
Ja hi tornem a ser! Una nova Sant Silvestre a Sant Cugat fa de cloenda d'una temporada de curses i d'inici d'una de nova. De fet per a mi és més d'inici que no pas de cloenda, donat que com sabeu els que heu seguit aquest blog, que tot va començar a una Sant Silvestre de l'any 2011. Des de llavors la progressió ha estat força considerable. A banda de la gran quantitat de curses de 10kms (que hauré de reduir), mitjes maratons (que és una distància que m'encanta), he tingut temps per a tres maratons ( dues a Barcelona i una a València) i aquest darrer any realitzar dues curses de 85 i 72 Kms respectivament per muntanya. Qui m'ho havia de dir en la meva primera Sant Silvestre del 2011! També vaig patir l'abandonament al desert dels Monegros al 2012, que m'ha obsessionat amb aquesta cursa des d'aquell moment. Doncs...
Ja hi tornem a ser! Sembla que després de suspendre-la al 2013, tampoc es realitzarà al 2014! Per tant, un cop més, a refer tota la temporada per a substituir la gran obsessió. Aquest any la Matagalls i l'Ultra Collserola l'han substituïda, i molt probablement l'any vinent repetiré a l'Ultra Collserola, i substituiré la Matagalls per alguna novetat en la programació personal. Tot això mentre esperem el desert, ja sigui el dels Monegros, o si seguim aquest ritme, el del Marroc.
Mica en mica, i poc a poc, demanant la lluna. Des que l'estic demanant, no para d'acostar-se. Com tots sabeu us encoratjo sempre a demanar-la! És així com el gran poeta ens recordava la gran importància de tenir grans somnis, grans esperances i grans aspiracions. L'any que s'acosta està esdevenint un gran exemple d'això. Que no us digui mai ningú què no sou capaços de fer, perquè amb temps, voluntat i perseverància qualsevol fita és possible. Fa dos anys si algú m'hagués llegit la llista de curses que he finalitzat dient-me que les faria totes no l'hagués cregut. Grans jornades ens esperen el 2014! L'any vinent només hi ha una cursa que descarto amb tota  seguretat: La Behobia-Sant Sebastià si es confirma la data prevista. Aquell cap de setmana de novembre ja el tinc compromès! Sí o sí! o més ben dit Sí i Sí!
Molt bon any! I vigileu amb els desitjos de cap d'any! Es fan realitat.